H149

Romans vestigis,

la pedra és sempre pedra,

i el temps atura.

T148

Amor d'espines,

d'aroma delicada

i sacrifici.

Agafa, i no ho dubta,

el roser, no la rosa.

H148

L'hivern s'esborra

amb pas cansat i estúpid;

és una treva.

T147

Contra la porra,

us faran forts els llibres

i els anys d'estudi.

La brutalitat, força

per als idealistes.

H147

Una certesa

i una porta grinyolen;

senyors, la vida.

T146

Ombres glaçades

i freds de mil dimonis

que van fonent-se.

Furto la calidesa

del sol a la finestra.

H146

Passa la vida:

trens de mercaderies

i algú a l'andana.

T145

Degota vida

a totes les aixetes

—l'aigua i un somni.

Potser és hora de beure

de la font més eixuta.

H145

El vent encalma

i el fred n'és testimoni;

pertot hi ha perles.

T144

Ulls que no hi veuen,

orelles que no hi senten,

boca tancada.

I les pors a l'abisme

d'espirals infinites.